Anthony Braxton

(publicada a la revista Jaç)

Anthony Braxton Quartet

Standards (Brussels) 2006

Amirani Records

Cal aplaudir que, en temps de crisi discogràfica i amb una conjuntura ideal perquè molts segells no apostin per arriscar ni a l’hora de comprar el pa, una petita companyia italiana dedicada fonamentalment a la música improvisada hagi apostat per documentar les quatre nits que el saxofonista Anthony Braxton va oferir, acompanyat per un trio transalpí, en el PP Café de Brussel·les ara fa 3 anys. La majoria dels 36 temes que trobem a Standards (Brussels) 2006 semblen, a priori, un repertori estrany per a un home que s’ha significat com un dels grans de la llibertat expressiva elevada a l’enèsima potència, però a mesura que avança l’escolta del disc queda clar que totes aquestes composicions no són res més que una coartada. Tant se val que la peça es digui “Very early”, “Wave”, “Exx-thetics”, “Virgo” o alguna de les improvisacions a què es lliura el quartet: passada la melodia, Braxton fa el que millor sap fer, braxtonejar armat amb el seu saxo i convertir una partitura i una harmonia en el punt de partida per a un viatge que obliga a la resta de la banda —no sempre amb èxit— a seguir les passes d’un dels músics més innovadors de la seva generació. Aquesta manca de sintonia en alguns moments és, potser, un dels pocs peròs que es poden posar a un treball monumental que és quasi un fresc de dues generacions que van decidir trobar-se durant uns dies de novembre.

Potser no serà el millor enregistrament de Braxton, i el so cru del directe és de tant en tant millorable, tot i que segurament la reproducció més fidel de l’atmosfera que es va viure durant aquelles vetllades, però que el músic decidís tocar 4 nits en un petit local de la capital belga és un indici més de què hi ha moltes coses interessants covant-se en aquella part del món.