David Mengual. Mosaic

(publicat en el número 25 de la revista Jaç, dins de la sèrie de millors discos del jazz català)

“Era el meu quart disc, i va ser, des del principi, tot molt lúdic”, explica David Mengual recordant el procés d’enregistrament de les dues cares d’un projecte encertadament batejat amb el nom de “Mosaic”. La primera, l’exploració d’un repertori en formació de trio, guitarra, saxo i contrabaix; la segona, l’exploració del mateix repertori interpretat en aquesta ocasió per un nonet i amb la intervenció fonamental del guitarrista Javier Feierstein com a arranjador. Però no és el repertori l’únic element en comú de tots dos discos: “Quan vaig començar a escriure aquella música, una de les coses que tenia més clares era qui volia que la toqués”, diu Mengual.

Els discos que van formar el projecte “Mosaic” van ser fruit del treball i de la complicitat. “Per enregistrar el disc del trio, vam passar una setmana en una casa a la vora de la platja, tocant, estant junts, xerrant, enregistrant. Aquell era l’ambient propici potser per un experiment com aquell”. Tampoc van anar a l’estudi els músics del nonet per tocar els arranjaments del Javier Feierstein sobre les partitures de Mengual: les sessions d’aquest segon àlbum es van fer a la Nova Jazz Cava de Terrassa. I el contrabaixista aprofita la conversa per revelar un detall potser sorprenent: “va ser allà on tots vam veure per primera vegada la feina del Javier. I dic tots, perquè jo tampoc no sabia què havia escrit. En aquella situació, em vaig sentir com un músic més, com si estigués tocant per primera vegada les composicions d’altri, perquè una part molt important del mèrit d’aquell disc és, innegablement, del Javier”.

L’esperit lúdic i col·lectiu del projecte “Mosaic” no acaba però en la música. També les portades dels dos discos van ser creades especialment pels enregistraments per la germana del contrabaixista, Elissa Mengual, i recullen a la seva manera els conceptes musicals que podem trobar en cadascun dels CD.

Durant la conversa, el periodista no ha pogut foragitar del seu cap una idea, i quan s’atreveix a preguntar a Mengual com sonaria ara aquell mateix repertori, després de tant de temps i un cop tots els participants s’han convertit en primeres espases del jazz i han seguit trajectòries tan diferents entre sí, què passaria si el projecte “Mosaic” tornés a la vida per comprovar com pot evolucionar una música tan orgànica com la d’aquests dos treballs en mans d’uns intèrprets units, aleshores i encara avui, per la complicitat, el contrabaixista esclafeix a riure i diu: “No, no... No hi vull pensar. Més val que deixem les coses com estan”.